Per quins motius les persones són infidels? Què els porta a saltar-se aquest pacte, explícit o implícit i no escrit de fidelitat mútua?
Els motius poden ser molt diversos: emocionals, mentals i/o sexuals. La rutina diària no ajuda gens. El nostre model de vida, amb jornades laborals sovint llargues, no ens deixa gaire temps per tenir cura de les relacions. El dia a dia, les tasques de la llar, els fills, pot portar a un distanciament entre la parella. Primer és un allunyament emocional, d’una forma molt subtil i no sempre detectable que es va fent més important amb el pas del temps. Posteriorment s’hi afegeix un distanciament físic. En aquest punt tenim a dues persones convivint, però cadascuna dins el seu espai privat, cada cop més allunyades una de l’altra i amb poques il·lusions compartides més enllà de la continuïtat que porta la inèrcia en la qual es troben immersos.
Certament, la monogàmia té moltes arestes. Encara que sigui lo socialment correcte, hi ha qui en un moment de la seva vida necessiten trencar amb aquesta particularitat. Volem ser exclusius en les nostres relacions sexuals, però no només això, doncs també existeix una exclusivitat afectiva. La deslleialtat emocional, els sentiments cap a una altra persona també es consideren una infidelitat.
No volem que la nostra parella es comparteixi íntimament amb ningú més. Que destini temps i energia a algú altre, el seu amor i la seva sexualitat han de ser únicament per a la persona amb qui ha adquirit el compromís. Que un membre de la parella es comparteixi íntimament, tan física com emocionalment amb algú altre, és motiu de dolor intens, de decepció, i molts cops, de trencament.
Quan això succeeix els dos membres de la parella se senten destruïts i ferits. La persona enganyada sent el seu dolor com a l’únic vàlid i el seu entorn social i familiar li dóna suport incondicional. Tot sovint es pregunta on ha fallat, què ha fet malament perquè la seva parella es busqui a una altra persona. Així mateix la persona que ha enganyat també pateix, per què tot el que era clandestí, emocionant i secret de la seva relació queda de cop i volta al descobert tornant-se de domini públic, on tothom pot opinar, freqüentment d’una forma ben desafortunada.
A partir d’aquest moment res torna a ser com abans. I la pregunta és: Quan això succeeix la parella podrà recuperar la seva normalitat?
Difícil, però no impossible. Es necessitarà una gran dosi de generositat per part de la persona enganyada i de compromís per part de qui ha enganyat. Sovint cal ajuda externa per reconduir la situació. Els retrets, els records, el dolor, hi són presents i és difícil per ambdues parts ser capaços de passar pàgina i sortir-ne reforçats d’aquesta experiència.
Molts cops m’han preguntat si les xarxes socials han ajudat a fomentar la infidelitat. Una persona fidel no entrarà al joc de relacions clandestines de cap forma, ni a les xarxes socials ni en les relacions físiques i properes. A una persona infidel simplement li facilitarà l’acostament a altres persones amb la comoditat de no haver-se de desplaçar.
De tots és conegut que existeixen pàgines web com Ashley Madison que fomenten i posen en contacte a persones que volen ser infidels. Aquestes pràctiques poden enganxar perquè se solen fer servir com a evasió i entreteniment. Al final en comptes de resoldre un suposat problema, el que aconsegueixen és que les persones entrin en una espiral de relacions que a priori no es pot predir on les portarà.
Hi hauria molt per escriure i molt per parlar, perquè cada persona és un món i cada parella un encaix de dues persones ben diferents, amb les seves pors, les seves inseguretats, les seves preferències i prioritats.
Si vols saber-ne més, deixa un comentari o visita la nostra web!